JOSEP MARIA Espinàs
Aquest Nadal s'han complert 75 anys de la mort de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya des del 1931 fins al 1933. Havia nascut a Vilanova i la Geltrú el 1859 i va morir a Barcelona el 25 de desembre de 1933, en l'exercici del seu càrrec.
No detallaré el seu itinerari vital ni la seva actuació política. Només assenyalaré el cas molt notable d'un home que, dedicat a la carrera militar, en la qual arribà a tinent coronel, no acceptà el grau de coronel perquè havia descobert que allò que li toca és defensar els interessos de Catalunya. La imatge d'un notable militar espanyol que passa a ser un rotund nacionalista català és un fet extraordinari.
Algun articulista ja ha fet l'elogi d'un senyor que va ser capaç de mobilitzar en molt poc temps la voluntat d'autogovern d'un poble. És evident que es va guanyar l'autoritat i, alhora, l'afecte dels ciutadans. Era una persona íntegra i audaç. Amb els anys, va mantenir un aspecte distingit i la gent va començar a dir-li l'Avi.
Amb motiu dels 150 anys del seu naixement, que es compleix aquest any, s'han publicat alguns comentaris sobre aquella figura, però no he vist --o m'ha passat per alt-- que ningú el qualifiqués d'"home d'Estat", un qualificatiu que s'aplica sovint, amb més o menys justificació, a personatges diversos.
La veritat és que és difícil definir què és un home d'Estat. I no ens podem refiar ni de diccionaris ni d'enciclopèdies, perquè no hi apareix. Hi trobem "home de mar", "de con- sell", "de vila", "de valor", "de palla", fins i tot "home del sac". Si home d'Estat no té definició acadèmica, és difícil identificar-lo en la realitat.
En el ban que va proclamar la República, Macià deia: "Esperem que cada català, com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l'enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre nosaltres". I acabava així: "Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i tots els pobles". Francesc Macià proclamava "la República Catalana com a Estat integrat a la Federació de Repúbliques Ibèriques". La idea va fracassar. Però un home d'Estat no és només qui governa, sinó qui té una convicció profunda de quin és el seu paper, dels objectius que exigeix la situació de l'Estat. Això és, potser, un home d'Estat. ¿N'hi ha hagut algun des de la transició? És possible que una determinada visió personal i valenta de Catalunya i Espanya hagi quedat ofegada pel partidisme.
De El Periodico de Catalunya
No detallaré el seu itinerari vital ni la seva actuació política. Només assenyalaré el cas molt notable d'un home que, dedicat a la carrera militar, en la qual arribà a tinent coronel, no acceptà el grau de coronel perquè havia descobert que allò que li toca és defensar els interessos de Catalunya. La imatge d'un notable militar espanyol que passa a ser un rotund nacionalista català és un fet extraordinari.
Algun articulista ja ha fet l'elogi d'un senyor que va ser capaç de mobilitzar en molt poc temps la voluntat d'autogovern d'un poble. És evident que es va guanyar l'autoritat i, alhora, l'afecte dels ciutadans. Era una persona íntegra i audaç. Amb els anys, va mantenir un aspecte distingit i la gent va començar a dir-li l'Avi.
Amb motiu dels 150 anys del seu naixement, que es compleix aquest any, s'han publicat alguns comentaris sobre aquella figura, però no he vist --o m'ha passat per alt-- que ningú el qualifiqués d'"home d'Estat", un qualificatiu que s'aplica sovint, amb més o menys justificació, a personatges diversos.
La veritat és que és difícil definir què és un home d'Estat. I no ens podem refiar ni de diccionaris ni d'enciclopèdies, perquè no hi apareix. Hi trobem "home de mar", "de con- sell", "de vila", "de valor", "de palla", fins i tot "home del sac". Si home d'Estat no té definició acadèmica, és difícil identificar-lo en la realitat.
En el ban que va proclamar la República, Macià deia: "Esperem que cada català, com tot altre ciutadà resident a Catalunya, es faci càrrec de l'enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre nosaltres". I acabava així: "Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i tots els pobles". Francesc Macià proclamava "la República Catalana com a Estat integrat a la Federació de Repúbliques Ibèriques". La idea va fracassar. Però un home d'Estat no és només qui governa, sinó qui té una convicció profunda de quin és el seu paper, dels objectius que exigeix la situació de l'Estat. Això és, potser, un home d'Estat. ¿N'hi ha hagut algun des de la transició? És possible que una determinada visió personal i valenta de Catalunya i Espanya hagi quedat ofegada pel partidisme.
De El Periodico de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada